Anàlisi lexicomètrica d’un blog

Blog analitzat: http://feministesdecatalunya.blogspot.com.es/

A l’iniciar l’activitat tenia clar que volia fer una cerca de blogs feminstes, no segueixo cap portal d’aquesta temàtica i em semblà interessant fer una primera cerca a veure que em trobava per la xarxa. Així que vaig obrir Google i vaig introduir: “blogs feministes catalans”. Després de navegar per diferents pàgines i llegir articles vaig decidir escollir el primer de la llista: Feministes de Catalunya.

Tal i com elles es defineixen, es tracta d’un blog de dones feministes, i per tant progressistes. D’edats, cultures i àmbits professionals diversos preocupades per les grans desigualtats, els models hegemònics existents i la manca de visibilitat i presència de les dones en els llocs de responsabilitat, entre d’altres.

Un cop revisat el seu blog, dels seus 132 articles publicats fins a dia d’avui, vaig escollir-ne vint, i vaig començar la tasca de copiar-los per convertir-los a format .txt, el que em permetria després fer l’anàlisi lexicomètrica. Remarcar, però, que molts textos provenen d’altres fonts com El diario, Clásicas y modernas, Un país normal, entre d’altres.

Utilitzant el programa AntConc he analitzat el cos textual d’aquest vint articles seleccionats. Per començar, amb l’eina WordList ens ha creat un llistat de paraules ordenades que apareixen als arxius del nostre corpus, me n’he adonat que si no filtrava una mica aquestes paraules m’apareixen moltes conjuncions, articles, numerals, i altres; per tant, per fer un llistat més acurat m’he disposat a crear un stoplist per tal d’extreure aquestes paraules que no ens aporten informació.

Així ha quedat la WordList dels articles seleccionats:

Imagen 3Veiem doncs, que en el top 5 d’aquesta taula, els mots que més apareixen són: dones, mujeres, social, trabajo, vida. El blog feminista escollit per fer aquest anàlisi destaca per crear espais de debat i reflexió al voltant dels àmbits que afecten les dones, és ben sabut per tots que el treball es quelcom que ha marcat a les dones, i la poca presència i visibilitat d’aquestes en els llocs de responsabilitat de la societat també, resulta per tant natural que aquesta paraula ens aparegui al principi de tot, juntament amb els mots dones i mujeres (recordem que al blog es pengen continguts tant en català com castellà). No m’ha sorprès tant la paraula social com ho ha fet el mot vida, aquest en cinquena posició.

Altres mots que trobem i que són temes destacats en alguns dels articles són: dependència, violencia, dependientes, diferents, família, poder. Configuren una àrea temàtica que podríem anomenar el dret a la coeducació; Les dependències, el sexisme –tot i que no apareix-, les diferències, és quelcom que es manifesta sovint en cada un dels seus textos, on busquen i defensen una cultura on home i dona participin igual i tinguin una visibilització similar.

Dos mots surten en singular i plural: cuidado i cuidados. El reconeixement del treball de la cura, àmbit que recau majoritàriament en les dones i que des de la plataforma de Feministes de Catalunya s’encoratja a que els homes s’impliquin en el temps de cures.

Les paraules crisis, Catalunya, sociedad, família també apareixen en el nostre llistat, no podem obviar la situació social en que vivim, que afecta a la majoria de nivells de la societat.

Amb l’eina Concordance d’AntConc, el que fem és generar concordances o key word in context, així mateix jo he utilitzat el mot dependencia i en la imatge de baix podem veure les concordances amb el mateix article i altres.

Imatge

Així mateix, utilitzant el mateix mot però canviant d’eina, aquest cop amb Concordance Plot ens mostra aquestes concordances però d’una forma gràfica. Vegeu imatge:

Imatge

Per finalitzar, podem destacar que l’anàlisi lexicomètrica ens ha mostrat d’una forma clara el caràcter del blog, es tracta doncs d’una estratègia de treball que ajuda a determinar el pes o gradient temàtic dels textos, i ens ofereix elements que considerem valuosos per conèixer l’enfocament dels articles treballats. Tot i que he treballat un blog feminista i la temàtica ja era molt específica, ens ha ressaltat trets característics o matisos importants que ens poden ajudar a desgranar i conèixer millor el què ens diuen i les paraules que hi imperen. Com ha fet curiós, m’ha sorprès que el mot hombre quinzena posició mentre que mujer estigui a la trentena posició. D’altra banda, mots com dependència o violencia, apareixen en un lloc mig-baix de la llista.

Anuncios

Xarxes socials i moviments socials

Imatge

El gest comunicatiu viu en plena expansió gràcies a les xarxes socials, i sobretot a la connectivitat mòbil. És hora de reflexionar sobre el paper de les noves modalitats d’escriptura en l’aparició de les noves modalitats de lluita social. Hi ha una relació de les noves formes d’escriptura i els moviments socials?

Els canvis es disposen ràpid, i en el marc de la comunicació i sobretot en el control d’aquesta, la velocitat és vertiginosa. Els mitjans de comunicació es troben enfront de tweets, sms, emails, vídeos a la xarxa, entre d’altres, que passen per davant seu sense gairebé adonar-se’n, allí on hi ha una notícia.

Potser l’exemple més clar seria el cas de les revoltes a Tunísia i Egipte. Alguns han qualificat aquestes revoltes com de “revolució de Twitter” o de “revolució de Wikileaks”. Internet, va desenvolupar un paper molt important en la difusió de la notícia del suïcidi que va desencadenar totes les protestes. Un 18% de la població de Tunísia estava a Facebook, i el dictador s’oblidà de bloquejar aquesta xarxa a temps –encara que molts cops, els dictadors o altres, poden usar les noves tecnologies també com a eina de control, la política del poder a la xarxa també existeix-. D’aquesta forma, el moviment ciutadà, va treure el seu màxim partit dels canals de comunicació que tenia a l’abast: les xarxes socials. Tan és així que, el canal Al Yazira, va mencionar abundantment diverses pàgines de Facebook i Youtube com a fonts d’informació del que estava succeint.

En una entrevista a Manuel Castells, ens parla del paer clau que tingueren les xarxes socials per superar la censura imperant: com la transformació de les tecnologies de la comunicació crea noves possibilitats per a l’acte-organització i l’acte-mobilització de la societat, superant les barreres de la censura i la repressió imposades per l’Estat. I afegeix: aquestes insurreccions populars al món àrab són un punt d’inflexió en la història social i política de la humanitat, i potser són la transformació més important de les nombroses que internet ha induït i facilitat.

Centrem-nos ara, però, en els processos de lectura i escriptura en el marc de les xarxes socials. Mitjançant sms, whatsapp, mails, etc., estem enganxats al teclat, això comporta que ara més que mai hem d’utilitzar d’una forma diferent les paraules i organitzar bé el llenguatge; en poc espai, volem dir-ho tot! Estem davant d’una “revolució lingüística” o d’una falta de qualitat en l’escriptura?

Utilitzem emoticones, abreviem paraules, en definitiva, volem anar ràpid en enviar un missatge. Tot plegat, tal i com afirma David Crystal, l’ús de noves eines i d’abreviacions són un mecanisme de creativitat. L’ús de les xarxes socials, ha fonamentat l’ús de la lectura i escriptura, per a molts, que no hi estaven gens familiaritzats. S’ha produït un nou llenguatge.

La blogosfera (II)

Imatge

Els blogs, des d’un punt de vista informatiu, són un vehicle de comunicació com qualsevol altre, gràcies a aquest neixen noves formes d’aprendre, d’informar, de comunicar, de transmetre informació, que es desmarquen del paradigma tradicional. Però alhora, cal ésser conscients de la veracitat de la informació que trobem arreu, no tot el que diu un blogger va a missa!

El disseny dels blogs és molt similar els uns dels altres, la seva estructura és simple: un cos de text, una zona lateral per als enllaços i l’arxiu, i una capçalera amb el nom del blog; tot plegat es pot ampliar afegint tants ginys com es vulgui, doncs podem afegir les xarxes socials, cercadors, RSS, seguidors, etc. Disposem de diferents plantilles, tan gratuïtes com de pagament, per escollir la que més ens agradi o la que més s’escaigui amb el contingut del nostre blog. I tot, sense fer servir el llenguatge HTML, per tant: apte per a qualsevol.

Trobem blogs de diferents temàtiques: cuina, cotxes, música, moda, polítics, econòmics, i un llarguíssim etcètera. Fins i tot hi ha pàgines com la de Bloglovin’, on pots seguir tots els teus blogs preferits i descobrí-ne d’altres de temàtiques similars a les teves cerques.

Aquests diaris personals o quaderns de bitàcores tenen unes característiques generals, per una banda es tracta de blogs col·laboratius, en la majoria de casos, ja que donen la possibilitat que altres internautes pengin els seus comentaris; són definibles, la qual cosa vol dir que els autors poden restringir qui vol que comenti el blog i qui no; són interactius, ja que des del propi blog pots enllaçar a altres pàgines, o fitxers d’àudio o vídeo; i una de les millors característiques, és que són gratuïts, ja que no has de pagar un hosting, perquè fas servir el seu domini.

 La cosa és ben senzilla, alhora que gratuïta, només falta escollir un tema i llençar-se al ciberespai. T’hi animes?

La blogosfera (I)

Imatge

L’hipertext literari s’ha quedat reduït a un aspecte puntual de la literatura de ficció, els blogs, però, han estat la gran “revolució” d’internet del segle XXI i cada cop el seu creixement és més exponencial. Aquest weblog, o blog, és potser el gènere més innovador que fa un ús complert de l’hipertext, ja que moltes d’aquestes pàgines permeten que els lectors puguin fer comentaris sobre les entrades i alguns també fan servir una eina coneguda com a traceback, que enumera automàticament altres blogs que han connectat amb una entrada.

 Així doncs, els blogs constitueixen una subxarxa molt fascinant del web, on cadascú connecta amb altres i intercanvia opinions i comentaris, o simplement segueix el què fan. Si primer va ser el web, i tothom va córrer a fer-se una pàgina digital, amb l’adveniment del blog, se’ns aporten noves eines, i sobretot novetats: la seva escriptura està sota el propi control del creador de l’espai, n’és el propi editor, a més a més, mitjançant els enllaços hipertextuals poden connectar-se amb altres bloggers, arguments i comentaris anteriors arxivats. Tot plegat ha suposat que davant de l’univers del ciberespai hagin irromput veus individuals i això ha suscitat un seguit de transformacions en relació de les persones amb la informació –pensament únic, consum massiu i temes globalitzats-.

 Aquesta eina d’autogestió, ofereix un canvi d’una magnitud econòmica, psicològica i social. En el marc de l’esfera econòmica, hi ha un salt, una transició en la relació de poder entre informadors i informats; nous models de transmissió i en sí un model més horitzontal. Pel que fa a termes psicològics, es generen unes xarxes, aquesta blogosfera, un cada un de nosaltres ens hi movem sota el nostre interès o inquietuds, a més cadascú crea el seu alter ego, barreja del jo real i l’imaginari. En el camp social, es posa en evidència la fractura social que hi ha a la xarxa.

Encara no tens el teu propi blog?! Tot seguit t’enllaço algunes de les plataformes més utilitzades, com ja veurem i parlarem en el següent post, es tracta d’una eina molt intuitiva, i d’un ús molt senzill. Un cop triat l’aspecte del teu blog, només falta començar a pujar continguts!

WordPress            |               Blogger              |                    Blogspot

My body, cos fragmentat

Imatge

Shelley Jackson és una escriptora i artista coneguda sobretot pel seu treball hipertextual Patchwork Girl (1995), dos anys més tard elabora el seu nou projecte My body (1997) amb format HTML, on a partir del cos femení, dibuixat per ella mateixa, ens farà una interpretació de la relació cos-identitat, i també podrem veure com l’hipertext aflora com una forma d’expressió de les noves ficcions literàries.

Partim, com dèiem, del cos femení, un cos fragmentat, on cada peça, cada part és un hipertext: mans, colzes, pit, genoll, vagina, estómac… Aquest són els punt de partida, que clicant-los ens introduiran a la narració. Partim, doncs, d’un punt per endinsar-nos en les vivències de l’autora en relació al cos femení, d’una forma autobiogràfica ens explica moments viscuts que l’han marcat d’una manera o altra en el seu passat, centrant-se en el seu propi cos, però que ben bé podria ser el de qualsevol de nosaltres.

Cada part ens explica la seva història, però no d’una forma tancada, sinó que dins d’aquest text també trobem ancles que ens porten a altres, amb reflexions diferents, cada paraula marcada en blau ens ajuda a navegar per pàgines diferents amb històries relacionades amb el món femení.

La linealitat es perd, però el sentiment de pèrdua que a vegades en ofega en aquest món hipertextual aquí no resulta tant punyent, ja que tot i que pots enllaçar un mot cap a un altre text, aquest es marca amb un color diferent per tant assegura que aquesta paraula ja ha estat linkada, per tant, que ja has viatjat a aquella pàgina. Doncs, pots visitat tot l’hipertext sense aquella sensació de pèrdua o de deixar-se quelcom dins d’aquest ciberespai de links.

Però dins d’aquesta multifuncionalitat que ens presenta el text, hi ha linealitat en el seu argument? My body no té principi, ni final, no cal llegir-lo de cap a peus per arribar al tant anhelat the end. Podem cloure la nostra lectura quan ho decidim, no hi ha cap necessitat d’arribar a la totalitat de la lectura, ens aquesta línia el lector tria l’inici i per on vol moure’s, davant dels seus interessos, inquietuds o curiositats. L’autora ens convida a crear, a decidir i a explorar.

D’altra banda l’aspecte senzill de l’obra, els dibuixos en blanc i negre i fets a mà, la falta d’efectes de so, àudio o multimèdia, fa que tot plegat ens introduïm dins d’un món íntim, potser també fosc per explorar cada fragment del seu cos i les seves reflexions.

My body, la presentació fragmentada del cos podria ser una metàfora de l’hipertext, aquest no deixa de ser diferents links que relacionant-los poden arribar a formar un tot, doncs com les diferents parts del nostre cos, que ajuntant-les formen My body.

Afternoon de Michael Joyce

Imatge

De petita m’enamoraven els llibres que et feien saltar de pàgina en pàgina i tu anaves construint la història poc a poc. Me’ls llegia del dret i del revés, exprimint totes les possibilitats que m’oferien. Després, caigué a les meves mans Rayuela, i em va fer reviure aquella incògnita que m’oferien els llibres d’infància que tant devorava.

Fou als anys vuitanta quan diferents autors s’interessaren per tot allò que l’hipertext els hi podia oferir per escriure les seves ficcions i així fer-nos als lectors partícips de les seves aventures.

Stuart Moulthtrop realitzà una versió hipertextual del conte de Borges El jardín de los senderos que se bifurcant que titulà Borges’ Garden, seria interessant d’analitzar però la còpia no està disponible a la xarxa per problemes de copyright. Més hipertext de ficció aquest cop de la mà de la companyia de software Eastgate Systems que l’any 1982 desenvolupà un programa pels autors literaris, a aquest programari l’anomenaren Story Space on s’inclouen títols com Afternoon, Twilight, Victory Garden o Patchwork Girl; i més actuals com Califia o Figurski at Findhorn on Acid. Cada cop, però, s’incorpora més el tema multimèdia i s’escriu i es publica des de i per la xarxa.

Però centrem-nos amb la novel·la hipertextual de Michael Joyce, Afternoon. Fou publicada l’any 1987 primer per a Macintosh i després per a PC i és el més antic hipertext literari; van haver-hi altres intents de la mà d’altres autors però aquest fou el primer que es va ser publicat i distribuït comercialment- Aquest es composa de 539 pàgines-pantalles (nodes) relacionades per 950 enllaços; els nodes es presenten com a pàgines-pantalla estàtiques encastades en un marc fix, el de la interfície visual, que posseeix les característiques d’un paratext. Les funcionalitats de l’hipertext estan traslladades a aquesta interfície: text i paratext estan clarament separats. Algunes de les pàgines de text són molt curtes, així que en definitiva hi deu haver unes 100 pàgines de text, aquestes però es llegeixen en repetides ocasions.

He volgut entrar dins de la pàgina d’Eastgate per veure quins comentaris es feien sobre aquesta obra, què és el que n’opinava el món professional i públic arreu, tenint en compte queAfternoon encara es continua comercialitzant, el seu mòdic preu és de 24, 95$ i es pot aconseguir a la pròpia pàgina d’Eastgate. Què en diuen els hi l’han provat:

“[Afternoon] is to the hypertext…interactive novel what the Gutenberg Bible is to publishing.” – Toronto Globe and Mail

 “a graceful and provocative work … utterly essential to an understanding of this new art form.” — Robert Coover, The New York Times Book Review

En aquesta obra existeixen múltiples camines de lectura, això es degut a que hi ha al menys un millar d’enllaços i una densa xarxa d’interconnexions. Hi ha l’anomenat camí per defecte, que consisteix en que al acabar una pàgina pitgem intro i seguim per la següent, i igual que el mecanisme de llegir un llibre imprès. Si no volem seguir aquesta camí lineal, podem optar per seguir els hipertextos que se’ns marquen en algunes paraules (els mots ressaltats en blau i subratllats), i així, navegarem d’una pàgina a una altra. O també se’ns ofereix la possibilitat d’obrir una finestra que contingui una llista de tots els enllaços que condueixin fora d’aquesta pàgina de text, aquesta llista d’enllaços ens mostrarà el camí que segueix el text, aquí podem escollir un link de la llista o bé pel nom del camí o per el títol del destí.

Afternoon es converteix en una narració laberíntica que canvia constantment, les pantalles mai són les mateixes, els elements ancorats canvien, depenent també dels filtres que nosaltres li posem, etc. El text ens ofereix diferents possibilitats de lectura, diferents maneres d’enfrontar-nos-hi amb ritmes diferents també. La narrativa hipertextual es com visitar un museu on nosaltres triem l’itinerari (sempre sota les guies de l’autor, Joyce) i per on donar el tret de sortida, escollim i reconduïm la història segons les nostres expectatives i el què volem, a Afternoon l’autor ens avisa: quan la història no progressi, o doni tombs, o quan et cansis dels camins, l’experiència de la seva lectura s’acaba.

Com la revolució digital ha modificat la nostra relació amb l’escriptura.

Imatge

Al principi, s’escoltava, doncs la nostra primera via d’accés al llenguatge és l’oïda, recordem els rapsodes, els trobadors com a partir dels seus cants transmetien històries arreu, aquesta oralitat no és quelcom que s’hagi fulminat, de fet, la literatura no se n’acabarà de desfer mai del tot. Aquesta oralitat però, va lligada a uns certs constrenyiments, ja d’entrada un com recitat no podem tornar enrere, s’ha de seguir el fil lineal inscrit en el temps del recitat que se’n fa. D’altra banda, l’oient no pot triar el moment de la comunicació, alhora que no domina la forma de recitar, presoner del ritme elegit pel rondaller.

Tot plegat, l’escriptura va modificar aquest fet transformant la relació entre el receptor i l’obra; d’aquesta forma, el lector pot triar sempre el seu moment i pot seleccionar els fragments que més li interessin. No podem passar per alt que l’escriptura representa un dels elements tecnològics més importants de la humanitat, així doncs, podríem afirmar que la lectura i l’escriptura són elements tecnològics, tal i com afirma Walter Ong, va permetre la “tecnologització” del mot i va comportar l’establiment d’una nova relació entre el llenguatge i el pensament.

Actualment, les noves generacions s’estan trobant en una mena de revolució, és evident que hi ha hagut un canvi que ha transformant la nostra relació amb la cultura escrita, car que no només en relació amb la lectura i l’escriptura, sinó també amb la publicació i edició de continguts textuals. De quina forma doncs, aquesta revolució digital ha modificat la nostra relació amb l’escriptura?

La cultura digital. Hem fet un salt, la producció de la paraula passa de ser manuscrita a digital, a més a més, aquesta revolució es manifesta en dos aspectes: la tècnica de producció i la tècnica de reproducció de textos, tot plegat arriben noves formes de construcció de discursos i noves formes de lectura. Així, com en menciona Vanderdrope al seu text: l’ordinador pot fer servir les formes de textualitat tradicionals (prosa i poesia), però els constrenyiments de la lectura en pantalla i l’enorme qualitat d’informació accessible han provocat l’aparició de l’hipertext, que privilegia el descobriment pel lector dels elements d’informació que necessita. Aquesta característica situa l’hipertext en una pragmàtica de la interactivitat.

Per tant, la cultura digital ha modificat la cultura escrita. Ara una sola persona pot escriure, editar i publicar, Internet ens posa a l’abast la immediatesa i la pantalla ens possibilita la formació de nous textos. Amb l’hipertext, la part visual del text i la dimensió icònica estan en vies d’expansió.

Amb l’aparició de nous gèneres: el xat, el correu, els blogs, les webs, es desenvolupen també nous entorns comunicatius i s’utilitzen diferents registres tot en el mateix suport dins de la gran caixa que és internet. Alhora no em de deixar de banda, l’aparició del multimèdia, la visió del sistema de comunicacions interactius i interferencial.

Amb el pas del papir a l’hipertext podem dir que ha mort el lector i també la lectura? Potser seríem massa apocalíptics en fer tal afirmació. És obvi que em passat d’una cultura escrita a una digital, amb noves aparicions i per tant la nostra relació amb l’escriptura i la lectura s’ha modificat, però llibre i pantalla coexisteixen perquè també tenen diferents finalitats i usos, la cultura escrita conviu amb la cultura visual o audiovisual.

Christian Vanderdorpe. Del papir a l’hipertext. Assaig sobre les mutacions del text i de la lectura. París, La Découverte, 1999